INCURSIO AL CASINO ESPANYOL DE RUBI - Edu Sentís | One Life. Live it !
12098
post-template-default,single,single-post,postid-12098,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-5.6,vc_responsive

INCURSIO AL CASINO ESPANYOL DE RUBI

No sempre tens l’oportunitat de que et deixin entrar en un edifici històric just en el moment abans del inici de la seva remodelació. Explico la meva historia per que aviat canviarà. Avui just quan he vist que tiraven totes aquelles cadires, m’he preguntat quanta gent famosa o desconeguda ha segut allà veient tots aquells espectacles que jo sentia de molt petit des de casa.

I es que la meva infància va lligada aquest barri i aquest edifici també. Quan de petits entràvem a fer un bikini al bar del casino espanyol amb el meu pare i amics. També aquelles actuacions escolars on apreníem teatre. El que mes m’agradava era colar-me als camerinos dels actors amb les bombetes al voltant del mirall. Estaven sota del escenari al igual que el forat del apuntador.

Crec recordar amb impacte que aquí vaig veure els primers drogoaddictes punxant-se heroïna. Als mateixos lavabos del Bar. Aquells anys de Barcelona 92 que van fer fora a molta gent “indesitjable” per donar una imatge neta de les Olimpíades. Aquí per aquelles dates es va notar la onada de nouvinguts.

I així transcórrer el pas del temps amb unes cadires de record que no deixaré que s’esborrin de la historia intentant restaurar-les per mantenir la memòria d’una època.