26 Jun Incursió al casino Espanyol de Rubí (cat)

No sempre tens l’oportunitat que et deixin entrar en un edifici històric just en el moment abans de l’inici de la seva remodelació. Explico la meva història perquè aviat canviarà. Avui just quan he vist que tiraven totes aquelles cadires, m’he preguntat quanta gent famosa o desconeguda ha assegut allà veient tots aquells espectacles que jo sentia de molt petit des de casa.

I és que la meva infància va lligada aquest barri i aquest edifici també. Quan de petits entràvem a fer un biquini al bar del casino espanyol amb el meu pare i amics. També aquelles actuacions escolars on apreníem teatre. El que més m’agradava era colar-me als camerinos dels actors amb les bombetes al voltant del mirall. Estaven sota de l’escenari igual que el forat de l’apuntador.

Crec recordar amb impacte que aquí vaig veure els primers drogoaddictes punxant-se heroïna. Als mateixos lavabos del Bar. Aquells anys de Barcelona 92 que van fer fora a molta gent “indesitjable” per donar una imatge neta de les Olimpíades. Aquí per aquelles dates es va notar l’onada de nouvinguts.

I així transcórrer el pas del temps amb unes cadires de record que no deixaré que s’esborrin de la història intentant restaurar-les per mantenir la memòria d’una època.

Sempre que faig una incursió s’ha de tenir molt clar que si entres a un lloc abandonat segurament, estàs entrant a una propietat privada. Si no tens permís aleshores actues sota la teva responsabilitat i s’ha de respectar tot tal com està, i quan surtis de la instal·lació ningú ha d’haver notat que hi has entrat i menys la instal·lació. No es pot tocar res i menys agafar.

 —  Take photos and disappear just like you appeared –

 Don’t touch anything, just feel. Edu Sentis